Estanys d'Andorra El llegat del gel
Començar
ÍNDEX
L'AIGUA A ANDORRA
FLORA
AMENACES DELS ESTANYS
EL LLEGAT DEL GEL
ESTANYS D'ANDORRA
COM PROTEGIM ELS ESTANYS?
BIODIVERSITAT
FAUNA
QÜESTIONARI
Començar
L'aigua a Andorra
A Andorra l’aigua té un paper essencial en la geografia i els ecosistemes. Amb més de 70 estanys i nombrosos rius, aquest recurs natural és clau per a la biodiversitat, l’activitat humana i el modelatge paisatgístic.
Cicle de l’aigua
- Els estanys actuen com a reserves d’aigua, afavoreixen el cicle hídric i mantenen la vida silvestre.
A més de la seva importància ecològica, els estanys són un atractiu per al turisme i les activitats a l’aire lliure.
Fes clic per ampliar informació.
Continuar
Herència de les glaceres
El relleu d’Andorra és el resultat d’un intens modelatge glacial durant el plistocè (de 2,58 milions a 11.700 anys enrere), especialment durant la glaciació Würm (115.000-11.700 anys enrere).
Les glaceres van deixar una empremta visible en la morfologia actual, amb valls en forma d’U, com Incles i el Madriu, circs glacials en zones elevades com Tristaina i dipòsits morènics en diverses conques. Aquests vestigis expliquen el relleu muntanyós d’Andorra, amb depressions profundes i estanys d’origen glacial.
Valls en forma d'U
Circs glacials
Estructura glacera
Continuar
Herència de les glaceres
Com es formen els estanys d'origen glacial?
La col·lisió de plaques tectòniques va elevar les muntanyes, mentre que l’erosió del vent i l’aigua ha modelat el paisatge. Les glaceres, durant les glaciacions, van “desgastar” el terreny, i van crear circs i valls més arrodonides. Avui, aquestes conques glacials acullen estanys d’alta muntanya típics d’Andorra.
Continuar
Els estanys d'Andorra
LLISTA DELS ESTANYS D'ANDORRA:
wikipedia.org
Llac o estany?
Murs d'aigua
Fes clic a les banderoles per descobrir més coses sobre alguns dels estanys més emblemàtics d’Andorra.
Continuar
Biodiversitat
Els estanys d’Andorra són hàbitats d’alta muntanya amb condicions ambientals extremes. La seva biodiversitat s’adapta a aquestes condicions, amb espècies especialitzades que han desenvolupat estratègies de supervivència en un entorn aquàtic amb nutrients limitats.
FAUNA
FLORA
Continuar
Truita fario
Fauna
Truita irisada
En aquests hàbitats es poden observar animals que habiten de manera permanent en el medi aquàtic, com els peixos, així com d’altres que els utilitzen per beure, alimentar-se o buscar refugi en la vegetació.
Salmó de font
Barb roig
Amfibis
Terrestres
Invertebrats
Gobi
Peixos introduïts
Peixos d'Andorra
PISCIFACTORIA
Continuar
Flora
La flora d’aquests espais ha desenvolupat adaptacions específiques per poder sobreviure. Les plantes aquàtiques que omplen les aigües cristal·lines, juntament amb les espècies herbàcies i arbustives que embelleixen les ribes, constitueixen components d’un ecosistema delicat i equilibrat. Aquest entorn natural és essencial per a la conservació dels ecosistemes aquàtic i terrestre.
Continuar
Amenaces dels llacs
Els llacs d’alta muntanya són ecosistemes fràgils. El seu equilibri es pot veure alterat per diverses causes, moltes d’elles derivades de l’activitat humana.
Contaminació de l'aigua
Canvi climàtic
Espècies invasores
Massificació i males pràctiques
Fes clic a cada amenaça per saber-ne més.
Continuar
Com protegim els llacs?
Els llacs són un tresor natural, però també ecosistemes molt fràgils. Tots podem contribuir a mantenir el seu equilibri, conservar la biodiversitat i garantir que segueixin sent fonts de vida.
RESIDUS, NO!
NO CONTAMINIS
GOS LLIGAT
NO ET BANYIS
BONES PRÀCTIQUES
RESPECTA LA BIODIVERSITAT
Continuar
Estanys d'Andorra El llegat del gel
Els estanys d’Andorra són tresors de biodiversitat que ens connecten amb el passat i ens desafien a protegir el seu futur. Cuidem aquest llegat perquè continuï sent una font d’aigua, de vida i de bellesa per a les generacions futures.
Qüestionari
Torna a l'inici
Estany de la Bova. Fotografia per Irene Clua.
Qüestionari
Aquí comença el qüestionari sobre els estanys d’Andorra i el seu origen glacial. Després de revisar els continguts de l’exposició virtual, posa a prova els teus coneixements sobre els estanys d’Andorra, l’origen, la seva importància ecològica i totes les formes de vida que hi habiten. Demostra els teus coneixements!
Començar
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Continuar
Estanys d'Andorra El llegat del gel
Torna a l'inici
Centre de Piscicultura de les Salines
El Centre de Piscicultura es va construir amb l’objectiu de produir-hi una part de les truites que s’utilitzen per repoblar els rius i estanys d’Andorra. Alhora, aquest centre desenvolupa una tasca educativa organitzant visites guiades a les instal·lacions, on poder conèixer:
- La truita, les seves característiques i altres peixos d'Andorra.
- Els treballs realitzats per a la reproducció i el creixement de la truita.
- Materials i estris per a la pràctica de la pesca.
En aquest centre es cria exclusivament truita fario (majoritàriament) i salmó de font.
Les truites arc iris que s’utilitzen per repoblar el llac d’Engolasters provenen de centres de piscicultura estrangers.
Estructura d'una glacera
Aquesta imatge mostra l’estructura i la dinàmica d’una glacera, i en destaca les parts i els processos principals. A la zona superior, el circ glacial actua com a conca d’acumulació de neu i gel, amb la cubeta del circ i la rimaia.1
La llengua glacial descendeix per la vall, erosiona el terreny i transporta sediments, que formen diferents tipus de morenes: laterals, de fons i terminals. A la zona d’ablació, la fusió i sublimació del gel generen aigua de fusió, i contribueixen als sistemes fluvials.
Dipòsits morènics
Acumulacions de materials com blocs, graves, sorres i argiles, transportats per una glacera. Les morenes es troben en diferents parts del relleu i són testimoni de la dinàmica dels gels durant les glaciacions.
1La rimaia és una esquerda a la part superior d’una glacera, on el gel comença a moure’s i se separa de la neu. Es forma pel moviment del gel i la fusió a l’estiu, i marca el límit entre el gel fix i el desplaçat.
Truita comuna o fario
Salmo trutta fario
La truita comuna (Salmo trutta fario) habita rius freds arreu del món, excepte a l’Antàrtida, i sempre en cursos d’aigua ben oxigenats. A Andorra, es troba en la majoria de rius i estanys que no es glacen completament a l’hivern.
A Andorra només hi ha la truita fario, i la seva distribució varia segons el tipus de riu i la pressió pesquera.
Les repoblacions amb exemplars de la piscifactoria de les Salines contribueixen a mantenir-ne les poblacions, fins i tot en estanys on no es trobarien naturalment.
Salmònid de cos allargat i robust, que presenta una coloració variable entre rius, en què predominen els tons groguencs i verdosos amb taques negres, taronges i vermelles.
S’alimenten principalment d’insectes aquàtics. Els exemplars adults també mengen amfibis i peixos més petits.
La fauna íctica del Principat d'Andorra. Hàbitats.
Vall glacial d'Escaldes-Engordany i Andorra la Vella
Una vall glacial és una depressió allargada amb forma d'U que es forma per l’erosió d’una glacera. Es caracteritza per tenir un fons ample i pla, amb vessants abruptes, resultat del desplaçament i l’acció erosiva del gel al llarg del temps.
Fauna terrestre
Aquestes espècies són bioindicadores de la qualitat de l’aigua i indiquen l’estat de l’ecosistema. La seva observació ajuda a apreciar la biodiversitat i proporciona informació sobre la salut ambiental de les zones humides d’Andorra.
Com passa en altres zones humides d’Andorra, és possible observar una diversitat de representants de la fauna terrestre al voltant dels llacs.
Ja sigui per beure, alimentar-se o amagar-se entre la vegetació, podem identificar mamífers aquàtics com la llúdriga (Lutra lutra), aus com l’aigüerola (Cinclus cinclus) o la cuereta blanca (Motacilla alba), així com rèptils com la colobra escurçonera (Natrix maura), que és inofensiva i viu en ambients aquàtics.
Aigüerola o merla d'aigua (Cinclus cinclus)
Respecta la biodiversitat
Conservar la biodiversitat de les nostres muntanyes i valls, incloent-hi els ecosistemes aquàtics; és cosa de tots.
Fauna
Flora
- No alimentis els animals salvatges.
- No llencis aliments ni residus de cap tipus ni a estanys ni a rius.
- No t'apropis en excés o toquis els animals salvatges.
- Respecta els insectes, no els matis!
- No alteris el comportament animal, redueix els decibels, sobretot a la nit.
- Evita el pas amb vehicle rodat o motoritzat.
- No arrenquis plantes ni flors, ja que són éssers vius amb un paper essencial en l’ecosistema.
- Camina només per pistes i camins marcats per evitar danyar la vegetació fràgil i autòctona, així com per prevenir l’erosió del sòl.
- No tallis ni malmetis arbres o arbustos.
- No introdueixis plantes no autòctones a l’ecosistema, ja que la natura no és un jardí i no s’han de plantar noves espècies.
Espècies invasores
La introducció d'espècies al·lòctones sense control és un problema de molts ecosistemes i també dels aquàtics. A Andorra, l’alliberament d’espècies exòtiques ha alterat l’equilibri natural d’aquests hàbitats. Algunes espècies invasores competeixen amb les autòctones per l’aliment i l’espai, i en redueixen les poblacions o fins i tot en causen l’extinció local. D’altres poden transmetre malalties o modificar la qualitat de l’aigua i els sediments. A més, l’absència de depredadors naturals en facilita l’expansió, cosa que agreuja els impactes ecològics.
Diferència entre llac i estany
Un llac és una massa permanent d’aigua envoltada de terra que pot tenir una gran extensió i profunditat, i que pot haver estat formada per processos naturals o artificials. Un estany, en canvi, és un tipus de llac més petit i poc profund, habitualment situat en zones de muntanya o altiplans. Tots dos poden tenir origen glacial, tectònic o volcànic, però els estanys són característics de regions d’alta muntanya, com els Pirineus.
Simplificant, la diferència principal que trobem entre un llac i un estany és la mida (superfície i profunditat).
Imatge de Pessons.
Estany de Cabana Sorda
Situat a 2.290 m d’altitud en un dels circs glacials de la vall d’Incles, una de les valls glacials més importants d’Andorra, situada a la parròquia de Canillo. Just al costat hi ha el refugi de Cabana Sorda, amb capacitat per a unes vint persones, un punt ideal per fer nit en plena natura. A l’hivern, el llac es glaça completament.
- Estany de Cabana Sorda (4,85 hectàrees)
Imatge de l'estany de Cabana Sorda.
Gobi
Gobio gobio
El gobi (Gobio gobio) és una espècie exòtica invasora present en rius i llacs d’Europa i Àsia. Prefereix hàbitats amb fons sorrencs o de grava i aigües ben oxigenades. És una espècie gregària que forma bancs nombrosos.
S’alimenta principalment de larves d’insectes, mol·luscs i petits crustacis.
A Andorra, aquesta espècie ha estat introduïda il·legalment per a la pesca esportiva.
A causa de la seva similitud amb el barb roig pel que fa a mida i comportament gregari, podria haver passat desapercebuda durant molt temps. S’ha vist nedant juntament amb exemplars de barb roig, tot i que tendeix a tenir un comportament més bentònic (de fons).
El seu cos és allargat i esvelt, i pot arribar fins als 12 cm de longitud, amb una coloració que varia entre tons marrons i verdosos, sovint amb una línia de taques fosques als costats. Posseeix una única barbeta a cada costat de la boca, que utilitza per detectar aliment al fons.
La fauna íctica del Principat d'Andorra. Hàbitats.
Circ glaciar dels estanys de Juclar
Un circ glacial és una conca o depressió semicircular, amb forma d’amfiteatre, que es genera a causa de l’erosió produïda per una glacera a les capçaleres (parts altes) d’una vall.
Durant l’última glaciació, coneguda com la glaciació Würm, gran part de l’Europa central i els Pirineus estaven coberts per masses de gel. Quan el clima va començar a escalfar-se, les glaceres van començar a retrocedir, i van deixar els circs glacials i els llacs que observem avui.
Canvi climàtic
Amb l’escalfament global i l’augment de temperatures, es preveu que cada cop tinguem menys precipitacions (principalment en forma de neu), més evaporació de l’aigua d’estanys i rius, i un augment de la temperatura de l’aigua.
Això no només posa en risc la quantitat d’aigua que tenen els estanys i els rius, sinó també la flora i fauna que habita en aquests ecosistemes aquàtics.
A més, amb la reducció dels cabals, es pot veure afectada la producció d’energia hidroelèctrica del país.
Salmó de font
Salvelinus fontinalis
El salmó de font (Salvelinus fontinalis) habita aigües fredes de torrents i estanys de velocitat moderada. Es troba de manera més abundant en àrees amb gran presència de macròfits aquàtics (plantes) on es refugia i s'alimenta.A Andorra, arran de les introduccions d'individus de piscifactoria, s'han establert poblacions estables en nombrosos estanys i rierols que els connecten. La seva voracitat fa que sigui molt apreciat pels pescadors.
Salmònid fusiforme semblant a la truita, però de color més fosc amb ratles clares i punts blaus o blancs. S'alimenta principalment de larves d'invertebrats aquàtics i no tant d'amfibis o alevins de peixos.
La fauna íctica del Principat d'Andorra. Hàbitats.
Porta el gos lligat per:
- Evitar l’estrès a la fauna: els animals salvatges perceben els gossos com a depredadors, fet que pot espantar-los i fer-los abandonar els seus nius o hàbitats.
- Preservar la vegetació i el sòl: els gossos poden trepitjar plantes fràgils i compactar el sòl, i perjudicar l’ecosistema.
- Mantenir la qualitat de l’aigua: entrar als estanys remou sediments i pot alterar l’ecosistema aquàtic. A més, amb el pèl, la pell o els excrements poden contaminar l’aigua.
- Respectar altres visitants: no tothom se sent còmode amb gossos lliures. Tenir-los lligats garanteix una convivència més bona.
Estany de Montmalús
Aquest estany solitari situat a 2.440 m d’altitud i d’origen glacial destaca per la seva tranquil·litat i bellesa. És accessible des de Grau Roig i l’itinerari ofereix vistes espectaculars del circ de Pessons. A prop hi ha el refugi de Montmalús, un punt ideal per descansar i gaudir de la natura. La zona és hàbitat de marmotes, isards i altres espècies d’alta muntanya.
- Estany de Montmalús (13,19 hectàrees, el segon més gran d'Andorra.)
Imatge de l'estany de Montmalús.
Pingüícula comuna
Pinguicula vulgaris
La Pinguicula vulgaris és una planta herbàcia perenne que habita en sòls humits. Són característiques les seves flors petites i delicades de color violeta o morat fosc amb un llavi inferior més clar. Les fulles són carnoses, enganxoses i formen una roseta basal. És una planta carnívora que s’alimenta de petits insectes atrapats en les seves fulles.
Estanys de Juclà
Circ glacial amb dos estanys, un dels quals és el més gran d’Andorra. Situats a la parròquia de Canillo, a prop del refugi guardat de Juclà. Són un destí popular per a senderistes i amants de la natura. A l’hivern, l’accés es complica per la neu.
- Estany Primer de Juclà (21,94 hectàrees, el més gran d'Andorra.)
- Estany Segon de Juclà (7,33 hectàrees)
Imatge dels estanys de Juclà des del pic d'Escobes.
Males pràctiques
L'augment de les activitats i el turisme d'alta muntanya posa en risc aquests ecosistemes de gran valor ecològic i, alhora, molt sensibles a alteracions.
Alguns problemes derivats de l'augment de l'activitat humana en aquests espais són:
- Augment de residus al medi natural.
- Erosió del terreny i destrucció de la flora pel pas de les persones o, fins i tot, de vehicles motoritzats.
- Alteració del comportament de la fauna.
Peix piscívor
Peix planctívor
Herbívor
Fitoplàncton
Fitoplàncton petit
Nutrients
Zooplàncton
Invertebrat planctívor
Invertebrats aquàtics
Els invertebrats d’estanys i llacs són essencials per a l’equilibri ecosistèmic i també poden ser indicatius de l’estat de salut ambiental d’aquests hàbitats. Alguns dels representants d’aquest grup són:
- Dípters (mosques aquàtiques)
- Les larves d’aquests insectes s’alimenten de restes de matèria orgànica.
- Crustacis: Daphnia sp. o puces d'aigua.
- Importants filtradors que s'alimenten de fitoplàncton (herbívor).
- Trícopters: Trichoptera (insectes)
- Bioindicadors de la qüalitat de l'aigua.
- Mol·luscs: Planorbis (caragol d'aigua dolça)
- S'alimenta de petites partícules i algues.
Amanida de gripau
Montia fontana
La Montia fontana és una planta herbàcia de la família portulacaceae que habita en entorns aquàtics d’alta muntanya, com estanys i zones humides associades. Aquests hàbitats es troben en altituds que poden arribar fins als 2.300 metres, i proporcionen les condicions òptimes de frescor i humitat que aquesta planta necessita per desenvolupar-se.
La presència de l’amanida de gripau en aquests ecosistemes és indicativa de la qualitat ambiental i de la conservació dels hàbitats aquàtics d’Andorra.
Bones pràctiques
Si tots seguim aquests consells, serà més fàcil conservar hàbitats de gran valor ecològic i paisatgístic com els estanys d'Andorra. Però què més podem fer?
- Denunciar actituds irresponsables.
- Promoure activitats i turisme sostenibles.
- Evitar fer foc, sobretot a l'estiu.
- Observar la natura des de la distànica. Fer ús de prismàtics pot ajudar a veure animals sense apropar-s'hi.
- Recollir residus que ens trobem, encara que no siguin nostres.
Clean Up Day Andorra
Cada any, dins del projecte Escola Verda, centres educatius de tot el país surten a espais naturals per retirar les deixalles que troben. Unes jornades que ajuden a prendre consciència del problema dels residus al medi natural.
Barb roig
Phoxinus phoxinus
El barb roig (Phoxinus phoxinus) és una espècie exòtica invasora. Es tracta d’un peix d’aigua dolça de la família dels ciprínids, present en rius freds i ben oxigenats d’Europa i Àsia. A Andorra, es troba en rius i estanys de muntanya, preferentment en zones amb corrents moderats i fons de grava o sorra. És una espècie gregària que forma bancs nombrosos.
S’alimenta principalment de larves, insectes, crustacis, cucs, plàncton i petits mol·luscs.
Ciprínid amb el cos allargat i petit, que generalment no supera els 10 cm de longitud, amb una coloració variable que pot incloure tons verdosos, marrons i una banda lateral fosca. Durant l'època de reproducció, els mascles adquireixen colors més vius.
La fauna íctica del Principat d'Andorra. Hàbitats.
Truita arc iris o irisada
Onchorynchus mykiss
La truita irisada (Onchorynchus mykiss) habita al curs alt i mitjà dels rius, i no és tan exigent quant a temperatura i oxigen a l’aigua com la truita comuna. Aquesta tolerància, adaptabilitat i creixement ràpid afavoreixen la seva cria en captivitat (piscifactoria). A Andorra es pot trobar fàcilment al llac d’Engolasters, zona dedicada a la pesca intensiva.
Té un comportament similar a la truita comuna (competència). S’alimenta principalment d’insectes aquàtics, especialment larves. Els exemplars adults també s’alimenten d’alevins de peixos.
Salmònid de cos fusiforme i robust, similar a la truita comuna però amb el cap més petit. Té una aleta adiposa i color platejat amb taques negres. Un tret distintiu és una banda lateral irisada, més visible en els mascles durant l’època de reproducció. Normalment fa uns 50 cm, però pot arribar a 100 cm i 20 kg.
La fauna íctica del Principat d'Andorra. Hàbitats.
Ranuncle aquàtic
Ranunculus aquatilis
Aquesta és una planta que viu en aigües dolces i tranquil·les com estanys, on forma denses catifes flotants. La seva presència és essencial per a la fauna aquàtica, ja que proporciona refugi a petits peixos, amfibis i invertebrats, a més d’oxigenar l’aigua i reduir l’erosió. També és un biondicador de la qualitat de les aigües.
Estany de l'Illa
L’estany de l’Illa, situat a 2.488 metres d’altitud, és un dels més grans d’Andorra i es troba dins la Vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El seu nom prové d’un petit illot de roques situat al centre del llac. El refugi guardat de l’Illa és un punt de descans per a excursionistes que fan travesses de diversos dies.
- Estany de l´Illa (13,04 hectàrees)
Imatge de l'estany de l'Illa amb la presa hidràulica.
No contaminis
Els estanys d'alta muntanya són molt sensibles als canvis en la composició:
- No rentis res ni facis servir sabons en espais naturals.
- Evita l’ús o el vessament de productes químics.
- No defequis o orinis a l’aigua o a les vores.
- No deixis residus.
Estanys de la Vall del Riu
Conjunt d’estanys que compta amb un dels més elevats d’Andorra, situat a més de 2.500 m d’altitud. Destaca pel seu aïllament i bellesa, envoltat de cims imponents. És accessible des de Canillo i la ruta és exigent però espectacular.
- Estany Gran de la Vall del Riu (4,31 hectàrees)
Imatge de l'estany Gran de la Vall del Riu.
Jonc d'estores
Juncus effusus
El jonc d’estores és una planta característica de zones humides com llacs i aiguamolls, que contribueix a estabilitzar els marges i a filtrar l’aigua. La seva presència promou la biodiversitat, ja que proporciona refugi a aus, amfibis, insectes... A més del seu valor ecològic, s’ha utilitzat tradicionalment per a la fabricació d’estores i cistells, i actualment s’aplica en la restauració d’aiguamolls i sistemes de depuració naturals.
Amfibis
A les aigües netes de les zones humides d’Andorra, com els llacs i estanys d’alta muntanya, podem trobar diverses espècies d’amfibis autòctons dels Pirineus com:
TRITÓ PIRINENC Calotriton asper El tritó pirinenc és un amfibi en perill d’extinció que habita rius i estanys dels Pirineus. La seva distribució i sensibilitat als canvis ambientals el fan molt vulnerable. Per a la seva conservació, és essencial mantenir la bona qualitat de les aigües.
Preses hidràuliques
A Andorra hi ha cinc estanys amb presa hidràulica situats entre la vall del Madriu i la vall del Valira d’Orient: l’Illa, Juclà, Cabana Sorda, Vall del Riu i Engolasters.
Una presa hidràulica és una estructura construïda per desviar o retenir l’aigua d’un riu o estany.
La presa d’Engolasters emmagatzema aigua dels rius, crea un saltant i aprofita l’energia mitjançant la infraestructura associada per produir electricitat.
Les altres preses serveixen per emmagatzemar aigua durant el desgel primaveral i les pluges d’estiu i tardor. Abans de l’hivern, l’aigua emmagatzemada es retorna al riu per augmentar el seu cabal i aprofitar-ne l’energia a Engolasters.
Les preses als estanys d’alta muntanya tenen un paper molt important en la producció d’energia elèctrica a Andorra. La seva capacitat d’embassament permet generar fins a 6,5 milions de kWh d’electricitat a l’any, cosa que representa aproximadament l’1,1% del consum total del país.
La problemàtica del barb roig en els estanys d’Andorra
Tant el barb roig (Phoxinus phoxinus) com la truita van ser introduïts en els estanys de muntanya pels pescadors. Es pensaven que el fet d’introduir barb roig als estanys afavoriria una millor alimentació de les truites.
Si bé les truites adultes depreden efectivament alguns barbs, no arriben a limitar-ne les poblacions. Al contrari, els barbs són prolífics i es multipliquen molt més ràpidament del que les truites poden arribar a consumir aquesta espècie.
Gràcies a la mida petita i el règim alimentari depredador, el barb té un impacte molt important sobre tota la fauna invertebrada de què s’alimenta, que acaba desapareixent. El barb deixa els llacs sense insectes, mol·luscos i crustacis, però no consumeix les algues, i genera una eutrofització important que perjudica la diversitat ecològica.
Finalment, tota la comunitat, tant faunística com florística, s’acaba empobrint a causa de la proliferació del barb roig. En desaparèixer els insectes, desapareixen les truites i els amfibis, però també les poblacions d’ocells insectívors i els ratpenats, que minven per culpa de la introducció del barb roig.
El que portes, t’ho emportes
És essencial seguir aquest consell no només en ecosistemes aquàtics, sinó també en qualsevol espai natural, rural o urbà.
Qualsevol deixalla, com plàstic, paper o restes de menjar, ha de ser dipositada a la paperera o al contenidor més proper. Si no n’hi ha cap de disponible a la muntanya, és important portar-la amb nosaltres fins que puguem llençar-la.
Estanys de Tristaina
Situats a Arcalís, a uns 2.300 m, aquests llacs d’origen glacial formen un dels paisatges més emblemàtics d’Andorra. A l’hivern es troben congelats i a l’estiu són un punt popular per al senderisme.
- Estany Primer (2,09 hectàrees)
- Estany del Mig (3,05 hectàrees)
- Estany de Més Amunt (12,14 hectàrees)
Imatge dels estanys de Tristaina.
Contaminació de l'aigua
Aquests ecosistemes són molt pobres en nutrients i sensibles a alteracions. La contaminació de les aigües amb sabons, restes orgàniques, productes químics o altres substàncies pot produir l’eutrofització de les aigües.
L’eutrofització es produeix per l’excés de nutrients a l’aigua, que provoca un creixement desmesurat d’algues i cianobacteris. Aquest creixement redueix l’oxigen dissolt, la qual cosa genera condicions d’hipòxia o anòxia (falta d’O2) que poden causar la mort de multitud d’espècies aquàtiques.
LIMITA EL BANY
Amfibis, especialment sensibles
Els amfibis, com el tritó pirinenc de la foto, són molt sensibles a malalties causades per fongs que podem portar a la pell. Si en veus un, no el toquis amb les mans nues! Les cremes solars que ens protegeixen, si arriben a l'aigua, els poden produir problemes hormonals i dificultar-los la reproducció. Un llac no és una piscina, PROTEGEIX ELS AMFIBIS!
A ESTANYS I RIUS
La nostra pell està coberta de microbis que, tot i ser inofensius per a nosaltres, poden resultar letals per als animals aquàtics. Per protegir la fauna dels rius i estanys d’alta muntanya, és millor evitar banyar-se, mullar-se els peus o qualsevol altre contacte directe amb l’aigua. També recomanem no entrar-hi amb sabates o peces de roba que podrien estar contaminades amb microbis o restes d’espècies vegetals invasores.
Circ de Pessons
Un conjunt d'estanys d’alta muntanya espectacular, a prop de Grau Roig (Encamp). L’itinerari permet descobrir diversos estanys d’origen glacial, envoltats d’un paisatge granític impressionant. És el conjunt lacustre més gran d’Andorra, amb una vintena d’estanys de diverses dimensions:
- Estany Primer (2,72 hectàrees)
- Estany de les Fonts (1,92 hectàrees)
- Estany de Meligar (1,31 hectàrees)
Imatge panoràmica del circ dels Pessons.
Llac d'Engolasters
Situat a 1.616 metres d’altitud, el llac d’Engolasters és diferent de la resta d'estanys d’origen glacial. Aquest estany artificial, on s’aprofita l’aigua per a la producció hidroelèctrica, és essencial per a la producció energètica del país. Amb camins ben senyalitzats i zones de pícnic, envoltat de boscos de pi negre i rica biodiversitat, és un espai ideal per gaudir de la natura.
- Llac d'Engolasters (7 hectàrees)
Imatge aèria del llac d'Engolasters amb Escaldes al fons.
Estanys d'Andorra. El llegat del gel.
UPMGenially
Created on February 20, 2025
Presentació digital interactiva per conèixer alguns dels aspectes més importants dels llacs d'Andorra com el seu origen glacial, la riquesa en biodiversitat, alhora de ser espais molt sensibles a les alteracions per part dels humans.
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Essential Business Proposal
View
Project Roadmap Timeline
View
Step-by-Step Timeline: How to Develop an Idea
View
Artificial Intelligence History Timeline
View
Mobile Phone Call
View
Momentum: Tools Tutorial
View
Momentum: Onboarding Video
Explore all templates
Transcript
Estanys d'Andorra El llegat del gel
Començar
ÍNDEX
L'AIGUA A ANDORRA
FLORA
AMENACES DELS ESTANYS
EL LLEGAT DEL GEL
ESTANYS D'ANDORRA
COM PROTEGIM ELS ESTANYS?
BIODIVERSITAT
FAUNA
QÜESTIONARI
Començar
L'aigua a Andorra
A Andorra l’aigua té un paper essencial en la geografia i els ecosistemes. Amb més de 70 estanys i nombrosos rius, aquest recurs natural és clau per a la biodiversitat, l’activitat humana i el modelatge paisatgístic.
Cicle de l’aigua
A més de la seva importància ecològica, els estanys són un atractiu per al turisme i les activitats a l’aire lliure.
Fes clic per ampliar informació.
Continuar
Herència de les glaceres
El relleu d’Andorra és el resultat d’un intens modelatge glacial durant el plistocè (de 2,58 milions a 11.700 anys enrere), especialment durant la glaciació Würm (115.000-11.700 anys enrere).
Les glaceres van deixar una empremta visible en la morfologia actual, amb valls en forma d’U, com Incles i el Madriu, circs glacials en zones elevades com Tristaina i dipòsits morènics en diverses conques. Aquests vestigis expliquen el relleu muntanyós d’Andorra, amb depressions profundes i estanys d’origen glacial.
Valls en forma d'U
Circs glacials
Estructura glacera
Continuar
Herència de les glaceres
Com es formen els estanys d'origen glacial?
La col·lisió de plaques tectòniques va elevar les muntanyes, mentre que l’erosió del vent i l’aigua ha modelat el paisatge. Les glaceres, durant les glaciacions, van “desgastar” el terreny, i van crear circs i valls més arrodonides. Avui, aquestes conques glacials acullen estanys d’alta muntanya típics d’Andorra.
Continuar
Els estanys d'Andorra
LLISTA DELS ESTANYS D'ANDORRA:
wikipedia.org
Llac o estany?
Murs d'aigua
Fes clic a les banderoles per descobrir més coses sobre alguns dels estanys més emblemàtics d’Andorra.
Continuar
Biodiversitat
Els estanys d’Andorra són hàbitats d’alta muntanya amb condicions ambientals extremes. La seva biodiversitat s’adapta a aquestes condicions, amb espècies especialitzades que han desenvolupat estratègies de supervivència en un entorn aquàtic amb nutrients limitats.
FAUNA
FLORA
Continuar
Truita fario
Fauna
Truita irisada
En aquests hàbitats es poden observar animals que habiten de manera permanent en el medi aquàtic, com els peixos, així com d’altres que els utilitzen per beure, alimentar-se o buscar refugi en la vegetació.
Salmó de font
Barb roig
Amfibis
Terrestres
Invertebrats
Gobi
Peixos introduïts
Peixos d'Andorra
PISCIFACTORIA
Continuar
Flora
La flora d’aquests espais ha desenvolupat adaptacions específiques per poder sobreviure. Les plantes aquàtiques que omplen les aigües cristal·lines, juntament amb les espècies herbàcies i arbustives que embelleixen les ribes, constitueixen components d’un ecosistema delicat i equilibrat. Aquest entorn natural és essencial per a la conservació dels ecosistemes aquàtic i terrestre.
Continuar
Amenaces dels llacs
Els llacs d’alta muntanya són ecosistemes fràgils. El seu equilibri es pot veure alterat per diverses causes, moltes d’elles derivades de l’activitat humana.
Contaminació de l'aigua
Canvi climàtic
Espècies invasores
Massificació i males pràctiques
Fes clic a cada amenaça per saber-ne més.
Continuar
Com protegim els llacs?
Els llacs són un tresor natural, però també ecosistemes molt fràgils. Tots podem contribuir a mantenir el seu equilibri, conservar la biodiversitat i garantir que segueixin sent fonts de vida.
RESIDUS, NO!
NO CONTAMINIS
GOS LLIGAT
NO ET BANYIS
BONES PRÀCTIQUES
RESPECTA LA BIODIVERSITAT
Continuar
Estanys d'Andorra El llegat del gel
Els estanys d’Andorra són tresors de biodiversitat que ens connecten amb el passat i ens desafien a protegir el seu futur. Cuidem aquest llegat perquè continuï sent una font d’aigua, de vida i de bellesa per a les generacions futures.
Qüestionari
Torna a l'inici
Estany de la Bova. Fotografia per Irene Clua.
Qüestionari
Aquí comença el qüestionari sobre els estanys d’Andorra i el seu origen glacial. Després de revisar els continguts de l’exposició virtual, posa a prova els teus coneixements sobre els estanys d’Andorra, l’origen, la seva importància ecològica i totes les formes de vida que hi habiten. Demostra els teus coneixements!
Començar
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Qüestionari
Continuar
Estanys d'Andorra El llegat del gel
Torna a l'inici
Centre de Piscicultura de les Salines
El Centre de Piscicultura es va construir amb l’objectiu de produir-hi una part de les truites que s’utilitzen per repoblar els rius i estanys d’Andorra. Alhora, aquest centre desenvolupa una tasca educativa organitzant visites guiades a les instal·lacions, on poder conèixer:
En aquest centre es cria exclusivament truita fario (majoritàriament) i salmó de font. Les truites arc iris que s’utilitzen per repoblar el llac d’Engolasters provenen de centres de piscicultura estrangers.
Estructura d'una glacera
Aquesta imatge mostra l’estructura i la dinàmica d’una glacera, i en destaca les parts i els processos principals. A la zona superior, el circ glacial actua com a conca d’acumulació de neu i gel, amb la cubeta del circ i la rimaia.1 La llengua glacial descendeix per la vall, erosiona el terreny i transporta sediments, que formen diferents tipus de morenes: laterals, de fons i terminals. A la zona d’ablació, la fusió i sublimació del gel generen aigua de fusió, i contribueixen als sistemes fluvials.
Dipòsits morènics
Acumulacions de materials com blocs, graves, sorres i argiles, transportats per una glacera. Les morenes es troben en diferents parts del relleu i són testimoni de la dinàmica dels gels durant les glaciacions.
1La rimaia és una esquerda a la part superior d’una glacera, on el gel comença a moure’s i se separa de la neu. Es forma pel moviment del gel i la fusió a l’estiu, i marca el límit entre el gel fix i el desplaçat.
Truita comuna o fario
Salmo trutta fario
La truita comuna (Salmo trutta fario) habita rius freds arreu del món, excepte a l’Antàrtida, i sempre en cursos d’aigua ben oxigenats. A Andorra, es troba en la majoria de rius i estanys que no es glacen completament a l’hivern. A Andorra només hi ha la truita fario, i la seva distribució varia segons el tipus de riu i la pressió pesquera. Les repoblacions amb exemplars de la piscifactoria de les Salines contribueixen a mantenir-ne les poblacions, fins i tot en estanys on no es trobarien naturalment.
Salmònid de cos allargat i robust, que presenta una coloració variable entre rius, en què predominen els tons groguencs i verdosos amb taques negres, taronges i vermelles. S’alimenten principalment d’insectes aquàtics. Els exemplars adults també mengen amfibis i peixos més petits.
La fauna íctica del Principat d'Andorra. Hàbitats.
Vall glacial d'Escaldes-Engordany i Andorra la Vella
Una vall glacial és una depressió allargada amb forma d'U que es forma per l’erosió d’una glacera. Es caracteritza per tenir un fons ample i pla, amb vessants abruptes, resultat del desplaçament i l’acció erosiva del gel al llarg del temps.
Fauna terrestre
Aquestes espècies són bioindicadores de la qualitat de l’aigua i indiquen l’estat de l’ecosistema. La seva observació ajuda a apreciar la biodiversitat i proporciona informació sobre la salut ambiental de les zones humides d’Andorra.
Com passa en altres zones humides d’Andorra, és possible observar una diversitat de representants de la fauna terrestre al voltant dels llacs. Ja sigui per beure, alimentar-se o amagar-se entre la vegetació, podem identificar mamífers aquàtics com la llúdriga (Lutra lutra), aus com l’aigüerola (Cinclus cinclus) o la cuereta blanca (Motacilla alba), així com rèptils com la colobra escurçonera (Natrix maura), que és inofensiva i viu en ambients aquàtics.
Aigüerola o merla d'aigua (Cinclus cinclus)
Respecta la biodiversitat
Conservar la biodiversitat de les nostres muntanyes i valls, incloent-hi els ecosistemes aquàtics; és cosa de tots.
Fauna
Flora
Espècies invasores
La introducció d'espècies al·lòctones sense control és un problema de molts ecosistemes i també dels aquàtics. A Andorra, l’alliberament d’espècies exòtiques ha alterat l’equilibri natural d’aquests hàbitats. Algunes espècies invasores competeixen amb les autòctones per l’aliment i l’espai, i en redueixen les poblacions o fins i tot en causen l’extinció local. D’altres poden transmetre malalties o modificar la qualitat de l’aigua i els sediments. A més, l’absència de depredadors naturals en facilita l’expansió, cosa que agreuja els impactes ecològics.
Diferència entre llac i estany
Un llac és una massa permanent d’aigua envoltada de terra que pot tenir una gran extensió i profunditat, i que pot haver estat formada per processos naturals o artificials. Un estany, en canvi, és un tipus de llac més petit i poc profund, habitualment situat en zones de muntanya o altiplans. Tots dos poden tenir origen glacial, tectònic o volcànic, però els estanys són característics de regions d’alta muntanya, com els Pirineus. Simplificant, la diferència principal que trobem entre un llac i un estany és la mida (superfície i profunditat).
Imatge de Pessons.
Estany de Cabana Sorda
Situat a 2.290 m d’altitud en un dels circs glacials de la vall d’Incles, una de les valls glacials més importants d’Andorra, situada a la parròquia de Canillo. Just al costat hi ha el refugi de Cabana Sorda, amb capacitat per a unes vint persones, un punt ideal per fer nit en plena natura. A l’hivern, el llac es glaça completament.
Imatge de l'estany de Cabana Sorda.
Gobi
Gobio gobio
El gobi (Gobio gobio) és una espècie exòtica invasora present en rius i llacs d’Europa i Àsia. Prefereix hàbitats amb fons sorrencs o de grava i aigües ben oxigenades. És una espècie gregària que forma bancs nombrosos. S’alimenta principalment de larves d’insectes, mol·luscs i petits crustacis.
A Andorra, aquesta espècie ha estat introduïda il·legalment per a la pesca esportiva. A causa de la seva similitud amb el barb roig pel que fa a mida i comportament gregari, podria haver passat desapercebuda durant molt temps. S’ha vist nedant juntament amb exemplars de barb roig, tot i que tendeix a tenir un comportament més bentònic (de fons).
El seu cos és allargat i esvelt, i pot arribar fins als 12 cm de longitud, amb una coloració que varia entre tons marrons i verdosos, sovint amb una línia de taques fosques als costats. Posseeix una única barbeta a cada costat de la boca, que utilitza per detectar aliment al fons.
La fauna íctica del Principat d'Andorra. Hàbitats.
Circ glaciar dels estanys de Juclar
Un circ glacial és una conca o depressió semicircular, amb forma d’amfiteatre, que es genera a causa de l’erosió produïda per una glacera a les capçaleres (parts altes) d’una vall. Durant l’última glaciació, coneguda com la glaciació Würm, gran part de l’Europa central i els Pirineus estaven coberts per masses de gel. Quan el clima va començar a escalfar-se, les glaceres van començar a retrocedir, i van deixar els circs glacials i els llacs que observem avui.
Canvi climàtic
Amb l’escalfament global i l’augment de temperatures, es preveu que cada cop tinguem menys precipitacions (principalment en forma de neu), més evaporació de l’aigua d’estanys i rius, i un augment de la temperatura de l’aigua. Això no només posa en risc la quantitat d’aigua que tenen els estanys i els rius, sinó també la flora i fauna que habita en aquests ecosistemes aquàtics. A més, amb la reducció dels cabals, es pot veure afectada la producció d’energia hidroelèctrica del país.
Salmó de font
Salvelinus fontinalis
El salmó de font (Salvelinus fontinalis) habita aigües fredes de torrents i estanys de velocitat moderada. Es troba de manera més abundant en àrees amb gran presència de macròfits aquàtics (plantes) on es refugia i s'alimenta.A Andorra, arran de les introduccions d'individus de piscifactoria, s'han establert poblacions estables en nombrosos estanys i rierols que els connecten. La seva voracitat fa que sigui molt apreciat pels pescadors.
Salmònid fusiforme semblant a la truita, però de color més fosc amb ratles clares i punts blaus o blancs. S'alimenta principalment de larves d'invertebrats aquàtics i no tant d'amfibis o alevins de peixos.
La fauna íctica del Principat d'Andorra. Hàbitats.
Porta el gos lligat per:
Estany de Montmalús
Aquest estany solitari situat a 2.440 m d’altitud i d’origen glacial destaca per la seva tranquil·litat i bellesa. És accessible des de Grau Roig i l’itinerari ofereix vistes espectaculars del circ de Pessons. A prop hi ha el refugi de Montmalús, un punt ideal per descansar i gaudir de la natura. La zona és hàbitat de marmotes, isards i altres espècies d’alta muntanya.
Imatge de l'estany de Montmalús.
Pingüícula comuna
Pinguicula vulgaris
La Pinguicula vulgaris és una planta herbàcia perenne que habita en sòls humits. Són característiques les seves flors petites i delicades de color violeta o morat fosc amb un llavi inferior més clar. Les fulles són carnoses, enganxoses i formen una roseta basal. És una planta carnívora que s’alimenta de petits insectes atrapats en les seves fulles.
Estanys de Juclà
Circ glacial amb dos estanys, un dels quals és el més gran d’Andorra. Situats a la parròquia de Canillo, a prop del refugi guardat de Juclà. Són un destí popular per a senderistes i amants de la natura. A l’hivern, l’accés es complica per la neu.
Imatge dels estanys de Juclà des del pic d'Escobes.
Males pràctiques
L'augment de les activitats i el turisme d'alta muntanya posa en risc aquests ecosistemes de gran valor ecològic i, alhora, molt sensibles a alteracions. Alguns problemes derivats de l'augment de l'activitat humana en aquests espais són:
Peix piscívor
Peix planctívor
Herbívor
Fitoplàncton
Fitoplàncton petit
Nutrients
Zooplàncton
Invertebrat planctívor
Invertebrats aquàtics
Els invertebrats d’estanys i llacs són essencials per a l’equilibri ecosistèmic i també poden ser indicatius de l’estat de salut ambiental d’aquests hàbitats. Alguns dels representants d’aquest grup són:
Amanida de gripau
Montia fontana
La Montia fontana és una planta herbàcia de la família portulacaceae que habita en entorns aquàtics d’alta muntanya, com estanys i zones humides associades. Aquests hàbitats es troben en altituds que poden arribar fins als 2.300 metres, i proporcionen les condicions òptimes de frescor i humitat que aquesta planta necessita per desenvolupar-se. La presència de l’amanida de gripau en aquests ecosistemes és indicativa de la qualitat ambiental i de la conservació dels hàbitats aquàtics d’Andorra.
Bones pràctiques
Si tots seguim aquests consells, serà més fàcil conservar hàbitats de gran valor ecològic i paisatgístic com els estanys d'Andorra. Però què més podem fer?
Clean Up Day Andorra
Cada any, dins del projecte Escola Verda, centres educatius de tot el país surten a espais naturals per retirar les deixalles que troben. Unes jornades que ajuden a prendre consciència del problema dels residus al medi natural.
Barb roig
Phoxinus phoxinus
El barb roig (Phoxinus phoxinus) és una espècie exòtica invasora. Es tracta d’un peix d’aigua dolça de la família dels ciprínids, present en rius freds i ben oxigenats d’Europa i Àsia. A Andorra, es troba en rius i estanys de muntanya, preferentment en zones amb corrents moderats i fons de grava o sorra. És una espècie gregària que forma bancs nombrosos. S’alimenta principalment de larves, insectes, crustacis, cucs, plàncton i petits mol·luscs.
Ciprínid amb el cos allargat i petit, que generalment no supera els 10 cm de longitud, amb una coloració variable que pot incloure tons verdosos, marrons i una banda lateral fosca. Durant l'època de reproducció, els mascles adquireixen colors més vius.
La fauna íctica del Principat d'Andorra. Hàbitats.
Truita arc iris o irisada
Onchorynchus mykiss
La truita irisada (Onchorynchus mykiss) habita al curs alt i mitjà dels rius, i no és tan exigent quant a temperatura i oxigen a l’aigua com la truita comuna. Aquesta tolerància, adaptabilitat i creixement ràpid afavoreixen la seva cria en captivitat (piscifactoria). A Andorra es pot trobar fàcilment al llac d’Engolasters, zona dedicada a la pesca intensiva. Té un comportament similar a la truita comuna (competència). S’alimenta principalment d’insectes aquàtics, especialment larves. Els exemplars adults també s’alimenten d’alevins de peixos.
Salmònid de cos fusiforme i robust, similar a la truita comuna però amb el cap més petit. Té una aleta adiposa i color platejat amb taques negres. Un tret distintiu és una banda lateral irisada, més visible en els mascles durant l’època de reproducció. Normalment fa uns 50 cm, però pot arribar a 100 cm i 20 kg.
La fauna íctica del Principat d'Andorra. Hàbitats.
Ranuncle aquàtic
Ranunculus aquatilis
Aquesta és una planta que viu en aigües dolces i tranquil·les com estanys, on forma denses catifes flotants. La seva presència és essencial per a la fauna aquàtica, ja que proporciona refugi a petits peixos, amfibis i invertebrats, a més d’oxigenar l’aigua i reduir l’erosió. També és un biondicador de la qualitat de les aigües.
Estany de l'Illa
L’estany de l’Illa, situat a 2.488 metres d’altitud, és un dels més grans d’Andorra i es troba dins la Vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El seu nom prové d’un petit illot de roques situat al centre del llac. El refugi guardat de l’Illa és un punt de descans per a excursionistes que fan travesses de diversos dies.
Imatge de l'estany de l'Illa amb la presa hidràulica.
No contaminis
Els estanys d'alta muntanya són molt sensibles als canvis en la composició:
Estanys de la Vall del Riu
Conjunt d’estanys que compta amb un dels més elevats d’Andorra, situat a més de 2.500 m d’altitud. Destaca pel seu aïllament i bellesa, envoltat de cims imponents. És accessible des de Canillo i la ruta és exigent però espectacular.
Imatge de l'estany Gran de la Vall del Riu.
Jonc d'estores
Juncus effusus
El jonc d’estores és una planta característica de zones humides com llacs i aiguamolls, que contribueix a estabilitzar els marges i a filtrar l’aigua. La seva presència promou la biodiversitat, ja que proporciona refugi a aus, amfibis, insectes... A més del seu valor ecològic, s’ha utilitzat tradicionalment per a la fabricació d’estores i cistells, i actualment s’aplica en la restauració d’aiguamolls i sistemes de depuració naturals.
Amfibis
A les aigües netes de les zones humides d’Andorra, com els llacs i estanys d’alta muntanya, podem trobar diverses espècies d’amfibis autòctons dels Pirineus com:
TRITÓ PIRINENC Calotriton asper El tritó pirinenc és un amfibi en perill d’extinció que habita rius i estanys dels Pirineus. La seva distribució i sensibilitat als canvis ambientals el fan molt vulnerable. Per a la seva conservació, és essencial mantenir la bona qualitat de les aigües.
Preses hidràuliques
A Andorra hi ha cinc estanys amb presa hidràulica situats entre la vall del Madriu i la vall del Valira d’Orient: l’Illa, Juclà, Cabana Sorda, Vall del Riu i Engolasters. Una presa hidràulica és una estructura construïda per desviar o retenir l’aigua d’un riu o estany. La presa d’Engolasters emmagatzema aigua dels rius, crea un saltant i aprofita l’energia mitjançant la infraestructura associada per produir electricitat. Les altres preses serveixen per emmagatzemar aigua durant el desgel primaveral i les pluges d’estiu i tardor. Abans de l’hivern, l’aigua emmagatzemada es retorna al riu per augmentar el seu cabal i aprofitar-ne l’energia a Engolasters.
Les preses als estanys d’alta muntanya tenen un paper molt important en la producció d’energia elèctrica a Andorra. La seva capacitat d’embassament permet generar fins a 6,5 milions de kWh d’electricitat a l’any, cosa que representa aproximadament l’1,1% del consum total del país.
La problemàtica del barb roig en els estanys d’Andorra
Tant el barb roig (Phoxinus phoxinus) com la truita van ser introduïts en els estanys de muntanya pels pescadors. Es pensaven que el fet d’introduir barb roig als estanys afavoriria una millor alimentació de les truites. Si bé les truites adultes depreden efectivament alguns barbs, no arriben a limitar-ne les poblacions. Al contrari, els barbs són prolífics i es multipliquen molt més ràpidament del que les truites poden arribar a consumir aquesta espècie. Gràcies a la mida petita i el règim alimentari depredador, el barb té un impacte molt important sobre tota la fauna invertebrada de què s’alimenta, que acaba desapareixent. El barb deixa els llacs sense insectes, mol·luscos i crustacis, però no consumeix les algues, i genera una eutrofització important que perjudica la diversitat ecològica. Finalment, tota la comunitat, tant faunística com florística, s’acaba empobrint a causa de la proliferació del barb roig. En desaparèixer els insectes, desapareixen les truites i els amfibis, però també les poblacions d’ocells insectívors i els ratpenats, que minven per culpa de la introducció del barb roig.
El que portes, t’ho emportes
És essencial seguir aquest consell no només en ecosistemes aquàtics, sinó també en qualsevol espai natural, rural o urbà. Qualsevol deixalla, com plàstic, paper o restes de menjar, ha de ser dipositada a la paperera o al contenidor més proper. Si no n’hi ha cap de disponible a la muntanya, és important portar-la amb nosaltres fins que puguem llençar-la.
Estanys de Tristaina
Situats a Arcalís, a uns 2.300 m, aquests llacs d’origen glacial formen un dels paisatges més emblemàtics d’Andorra. A l’hivern es troben congelats i a l’estiu són un punt popular per al senderisme.
Imatge dels estanys de Tristaina.
Contaminació de l'aigua
Aquests ecosistemes són molt pobres en nutrients i sensibles a alteracions. La contaminació de les aigües amb sabons, restes orgàniques, productes químics o altres substàncies pot produir l’eutrofització de les aigües. L’eutrofització es produeix per l’excés de nutrients a l’aigua, que provoca un creixement desmesurat d’algues i cianobacteris. Aquest creixement redueix l’oxigen dissolt, la qual cosa genera condicions d’hipòxia o anòxia (falta d’O2) que poden causar la mort de multitud d’espècies aquàtiques.
LIMITA EL BANY
Amfibis, especialment sensibles
Els amfibis, com el tritó pirinenc de la foto, són molt sensibles a malalties causades per fongs que podem portar a la pell. Si en veus un, no el toquis amb les mans nues! Les cremes solars que ens protegeixen, si arriben a l'aigua, els poden produir problemes hormonals i dificultar-los la reproducció. Un llac no és una piscina, PROTEGEIX ELS AMFIBIS!
A ESTANYS I RIUS
La nostra pell està coberta de microbis que, tot i ser inofensius per a nosaltres, poden resultar letals per als animals aquàtics. Per protegir la fauna dels rius i estanys d’alta muntanya, és millor evitar banyar-se, mullar-se els peus o qualsevol altre contacte directe amb l’aigua. També recomanem no entrar-hi amb sabates o peces de roba que podrien estar contaminades amb microbis o restes d’espècies vegetals invasores.
Circ de Pessons
Un conjunt d'estanys d’alta muntanya espectacular, a prop de Grau Roig (Encamp). L’itinerari permet descobrir diversos estanys d’origen glacial, envoltats d’un paisatge granític impressionant. És el conjunt lacustre més gran d’Andorra, amb una vintena d’estanys de diverses dimensions:
Imatge panoràmica del circ dels Pessons.
Llac d'Engolasters
Situat a 1.616 metres d’altitud, el llac d’Engolasters és diferent de la resta d'estanys d’origen glacial. Aquest estany artificial, on s’aprofita l’aigua per a la producció hidroelèctrica, és essencial per a la producció energètica del país. Amb camins ben senyalitzats i zones de pícnic, envoltat de boscos de pi negre i rica biodiversitat, és un espai ideal per gaudir de la natura.
Imatge aèria del llac d'Engolasters amb Escaldes al fons.